dilluns, 18 de maig del 2009

SCiFi o realitat?

Com tots sabem la informàtica evoluciona a marxes forçades. Fins fa poc amb un amic encara recordàvem quan de petits crèiem que 1 Mb de memòria era una capacitat sinó infinita, descomunal, capaç d'emmagatzemar un munt dels nostres jocs preferits.

Avui en dia i ja des de fa aproximadament uns 3 o 4 anys, parlem de Tb (terabytes) a nivell d'usuari estàndard. Amb aquest exemple és fàcil plantejar-se com serà la informàtica i els sistemes d'emmagatzematge, gestió i transmissió de dades en general, si només en una dècada hem experimentat un canvi i una evolució tan radicals. És d'esperar que en les pròximes dècades experimentarem l'autèntic significat del que ja avui en dia es considera "l'era de la informació".

Si ens basem en la llei de Moore la informàtica com la coneixem avui en dia, basada en la tecnologia, perdó, nanotecnologia del silici, té els dies comptats. En uns dotze anys aproximadament, segons aquesta llei haurem assolit el límit possible d'integració de transistors en un determinat espai (es calcula que aquest està en uns 256·10^9 transistors en cada 4 cm^2). Si actualment en 4 cm^2 caben 5·10^9 transistors, deixeu volar la vostra imaginació... En una mica més de 10 anys tindrem ordinadors 8 vegades més potents que els actuals però, realment creieu que tot acabarà aquí? Creieu que l'evolució informàtica s'aturarà amb el silici? Evidentment no.

Des de fa uns quants anys ja podem sentir a parlar dels "quumputadors" o ordinadors quàntics. Seràn ordinadors capaços de realitzar càlculs instantàniament i quan dic instantàniament em refereixo precisament a això, no a càlculs en un diferencial de temps com podrien ser els computadors d'avui en dia. Us imagineu una màquina capaç de processar tanta informació com es requereixi instantàniament? Les possibilitats que aquest nou món (els coneixements i els descobriments quàntics) ofereix són gairebé infinites. És un nou univers on la informació és teletransportada d'es d'un punt de l'espai fins a l'infinit, si es vol, en un dt=0. Potser frases com "teletranspórtame Scotty" o títols tan suggerents com "Star Gate" deixin de ser simple ciència ficció i passin a ser realitat. Perquè, si som capaços de teletransportar l'estat de partícules subatòmiques o d'energia, qui és capaç de dir que no podrem realitzar el mateix amb la matèria del món macroscòpic? Fins fa poc només podíem teletransportar l'estat dels fotons, que no deixen de ser partícules no elementals però, fa poc més de 3 mesos, ja es va aconseguir teletransportar l'estat d'una partícula macro microscòpica (és a dir, massa) a una altra.
De totes maneres es tracta d'una tecnologia en fase de "gestació" en la que cada dia s'assoleixen nous reptes.

És cert també, que no cal que ens n'anem tan lluny. La Play Station 3 [que conté els mateixos processadors que la segona macro computadora més potent del món (Road Runner)] ja és capaç de simular informació. És a dir, en comptes de programar exactament com ha de ser processada aquesta informació, la videoconsola pot "escollir","improvitzar" o "generar", diem-li com vulguem, aquesta informació (un altre aspecte és si les companyies de disseny i desenvolupament de videojocs aprofiten o no aquesta capacitat). Però, el que és evident, és que ja tenim el potencial per fer-ho realitat.

En fi, com molt sàviament un vell amic meu, baixet i verd, va dir en el seu moment: "The future, hard to predict it is" i molta rao que tenia, així que per moltes prediccions que fem, la realitat de ben segur que ens acabarà sorprenent, com sempre fa, superant de bon tros la Sci Fi. De moment, mentres esperem aquest futur llunyà, algunes empreses aposten per innovar en experiències d'usuari, com per exemple la nova plataforma interactiva de Microsoft "Surface", on la màquina permet a l'usuari una interacció molt més directa i intuïtiva.

Així doncs, caldrà que la força ens acompanyi a tots durant aquest període i, esperem que la curvatura espai-temps fins aleshores sigui el més breu possible ;)