SCiFi o realitat?

Com tots sabem la informàtica evoluciona a marxes forçades. Fins fa poc amb un amic encara recordàvem quan de petits crèiem que 1 Mb de memòria era una capacitat sinó infinita, descomunal, capaç d'emmagatzemar un munt dels nostres jocs preferits.

Avui en dia i ja des de fa aproximadament uns 3 o 4 anys, parlem de Tb (terabytes) a nivell d'usuari estàndard. Amb aquest exemple és fàcil plantejar-se com serà la informàtica i els sistemes d'emmagatzematge, gestió i transmissió de dades en general, si només en una dècada hem experimentat un canvi i una evolució tan radicals. És d'esperar que en les pròximes dècades experimentarem l'autèntic significat del que ja avui en dia es considera "l'era de la informació".

Si ens basem en la llei de Moore la informàtica com la coneixem avui en dia, basada en la tecnologia, perdó, nanotecnologia del silici, té els dies comptats. En uns dotze anys aproximadament, segons aquesta llei haurem assolit el límit possible d'integració de transistors en un determinat espai (es calcula que aquest està en uns 256·10^9 transistors en cada 4 cm^2). Si actualment en 4 cm^2 caben 5·10^9 transistors, deixeu volar la vostra imaginació... En una mica més de 10 anys tindrem ordinadors 8 vegades més potents que els actuals però, realment creieu que tot acabarà aquí? Creieu que l'evolució informàtica s'aturarà amb el silici? Evidentment no.

Des de fa uns quants anys ja podem sentir a parlar dels "quumputadors" o ordinadors quàntics. Seràn ordinadors capaços de realitzar càlculs instantàniament i quan dic instantàniament em refereixo precisament a això, no a càlculs en un diferencial de temps com podrien ser els computadors d'avui en dia. Us imagineu una màquina capaç de processar tanta informació com es requereixi instantàniament? Les possibilitats que aquest nou món (els coneixements i els descobriments quàntics) ofereix són gairebé infinites. És un nou univers on la informació és teletransportada d'es d'un punt de l'espai fins a l'infinit, si es vol, en un dt=0. Potser frases com "teletranspórtame Scotty" o títols tan suggerents com "Star Gate" deixin de ser simple ciència ficció i passin a ser realitat. Perquè, si som capaços de teletransportar l'estat de partícules subatòmiques o d'energia, qui és capaç de dir que no podrem realitzar el mateix amb la matèria del món macroscòpic? Fins fa poc només podíem teletransportar l'estat dels fotons, que no deixen de ser partícules no elementals però, fa poc més de 3 mesos, ja es va aconseguir teletransportar l'estat d'una partícula macro microscòpica (és a dir, massa) a una altra.
De totes maneres es tracta d'una tecnologia en fase de "gestació" en la que cada dia s'assoleixen nous reptes.

És cert també, que no cal que ens n'anem tan lluny. La Play Station 3 [que conté els mateixos processadors que la segona macro computadora més potent del món (Road Runner)] ja és capaç de simular informació. És a dir, en comptes de programar exactament com ha de ser processada aquesta informació, la videoconsola pot "escollir","improvitzar" o "generar", diem-li com vulguem, aquesta informació (un altre aspecte és si les companyies de disseny i desenvolupament de videojocs aprofiten o no aquesta capacitat). Però, el que és evident, és que ja tenim el potencial per fer-ho realitat.

En fi, com molt sàviament un vell amic meu, baixet i verd, va dir en el seu moment: "The future, hard to predict it is" i molta rao que tenia, així que per moltes prediccions que fem, la realitat de ben segur que ens acabarà sorprenent, com sempre fa, superant de bon tros la Sci Fi. De moment, mentres esperem aquest futur llunyà, algunes empreses aposten per innovar en experiències d'usuari, com per exemple la nova plataforma interactiva de Microsoft "Surface", on la màquina permet a l'usuari una interacció molt més directa i intuïtiva.

Així doncs, caldrà que la força ens acompanyi a tots durant aquest període i, esperem que la curvatura espai-temps fins aleshores sigui el més breu possible ;)

Qui deia que en aquest univers "res" podia sobrepassar la velocitat de la llum?

És per tots (o la majoria) conegut que a partir d'una senzilla demostració matemàtica deduïm que cap partícula pot sobrepassar (o ni tan sols assolir) la velocitat de la llum. Si es donés el cas, veuriem que l'energia necessària per accelerar qualsevol partícula (que no siguin els fotons perquè careixen de massa) es necessitarien quantitats d'energia absurdament inmenses i la massa d'aquesta partícula es faria infinita. És a dir, a mesura que una partícula amb massa (per infinitessimalment petita que sigui) s'accelera, acostant-se a la velocitat de la llum, per cada diferencial de la funció, observariem que a la representació gràfica la massa en funció de la velocitat, tendeix a infinit.

Molt bé, amb més o menys dificultats segons la nostra formació científica, tots hem acabat entenent les línies anteriors, oi?

Doncs sento molt decepcionar-vos però, hi ha una partícula (malaïdes excepcions teòriques que no entenen ni els científics que les van parir... Perdó; "enunciar"... ^^u) que precisament, de moment només té existència teòrica, escapa a aquesta llei. Amics, amigues; us presento a l'amor de la meva vida: el TAQUIÓ.

El taquió és, com molt bé ja debeu saber, una partícula que no només assoleix la velocitat de la llum sinó que la supera amb escreix. De debó us pensaveu que frases tan mítiques com "Teletranspórtame Scotty" o somnis utòpics de científics romàntics com "Viatjar a través del temps curvant l'espai-temps" formaven part única i exclusivament de la nostra col·lecció de ciència ficció? Doncs no, em presento davant vostre amb una proposta, suculenta per alguns i catalogada com una sobirana parida per altres: Voleu venir amb mi en un viatge a través de l'espai i el temps, contra qualsevol llei física universal? (Atenció!! En lletra petita, a l'extrem inferior esquerra del revers del contracte: A SOBRE D'UN FRISBEE?). Sí? Doncs només cal que continueu llegint! :D

Imaginem que la mokona blanca (a k és maca *-*) està jugant amb un frisbee amb una amiga seva (Oh, que curiós, una altra mokona! però aquesta és negra! A k és mona també? xD). Per casualitats d'aquelles de la vida, no es tracta d'un frisbee normal i corrent no, es tracta d'un frisbee format íntegrament per aquestes partícules tan peculiars, els taquions.

Doncs bé, en primer lloc, imaginem com la Mokona blanca, que té a la mà el frisbee, li llença aquest a la seva amigueta negra.

Com que els taquions van més ràpids que la llum, la mokona negra notaria que just en el mateix instant en que la mokona blanca tira el frisbee, aquest li arriba a ella mateixa però, per sorpresa seva, tot i saber que li ha arribat el frisbee perquè el nota, el palpa i el toca, veu que les seves mans estan buides! És a dir, que tot i que percep el frisbee amb les mans, aquest no es veu!

Picosegons més tard, la mokona negra veu com el frisbee li "apareix" a les mans i tot i tenir-lo i veure'l quiet, veu com un segon frisbee apareix i es desplaça a la velocitat de la llum (Què passa?! no sabieu que la mokona pot captar la matèria que es mou a la velocitat de la llum ¬¬? Tranquils, jo tampoc, m'ho acabo d'inventar per aquest experiment teòric xD) en direcció a la mokona blanca. Sí, sí, m'heu sentit bé, he dit cap a la mokona blanca. Així:

Ara tots deveu estar pensant ("però què cony li passa aquest tiu? Es deu xutar alguna amfetamina com a mínim") oi? Doncs no us altereu abans d'hora que com tot a la ciència, té una explicació:

El frisbee material s'ha desplaçat molt més ràpid que la llum i per tant tot i existir materialment, la seva imatge (que no és res més que el resultat dels rebots i col·lisions dels fotons sobre un cos, i que captem amb els ulls) encara falta una mica perquè es formi.

A continuació us proposo la següent reflexió per seguir endavant: Oi que si agafem com a referència la mokona negra, tot el que està més cap a la dreta és més proper a la mokona negra? Sí? Ok. Per tant, estareu d'acoord amb mi en que els fotons que han col·lisionat més tard amb el cos i que encara no han arribat als ulls de la mokona negra, són els que primer li arribaran als ulls d'aquesta, abans de que hi arribin els primers fotons que han col·lisionat, oi?

Això passa perquè en aquest cas, com que el taquió ha anat molt més ràpid que la llum, és fàcil entendre que és gairebé com si pels fotons, l'objecte s'hagués literalment teletransportat de la mokona blanca (punt A) a la mokona negra (punt B) i per tant les col·lisions dels fotons s'hauran produït en un dt=0 (diferencial de temps o porció infinitessimalment petita de temps, igual a zero) fet que explica que els fotons que ha col·lisionat teòricament i física "més tard", seran els primers en arribar als ulls de la mokona negra.

A efectes pràctics, i resumint, el que percebria la mokona negra és el següent:

1 - Percep amb el tacte un frisbee que encara no veu, a les seves mans.

2 - Veu com el frisbee apareix a les seves mans "visualment".

3 - Veu un "segon frisbee hologràfic" que es desplaça en sentit contrari a la trajectòria real seguida pel frisbee, és a dir, com si l'hagués llençat la mokona negra, direcció a la mokona blanca.

4 - Just abans que el "segon frisbee hologràfic" arribi a les mans de la mokona blanca, aquest espectre hologràfic desapareixerà degut a que retornarem a l'estat present dels fotons, és a dir, el moment en que el frisbee taquiònic material/físic s'ha "teletransportat" a les mans de la mokona negra.

Com diria Monegal: "Curiós, oi?" Doncs sí gent :D Aquest és un dels múltiples motius pel qual adoro tant la física i la ciència, (teòrica, especialment) ^^

Fins molt aviat!!!!

P.D: Dedico aquestes línies a la Ran, com agraïment per fer unes vinyetes/colaix tan pedagògiques, explicatives i... Adorables, amb les mokonas :D

Conferència GNU "gnu o nyu/ñu" per part de Richard Stallman a Girona.

El passat dimecres dia 11 de març, Richard Stallman, impulsor del moviment o la idea "gnu", també reconegut com "el pare del software lliure", ens va oferir als gironins una interessantíssima explicació dibulgativa sobre el concepte autèntic de "software lliure" o "gnu" (GNU is Not UNIX). Si s'hagués de fer un resum sobre el més destacat, trobariem els dos punts que a continuació us presento:

- El software lliure o "freeware" (no confondre amb el "software de codi obert") és tot aquell programari que compleix les quatre normes de la llibertat dels "habitants del ciberespai", que són:

0) El dret a executar on i com es vulgui qualsevol tipus de software.
1) El dret de tenir accés total al codi font del programa per poder modificar-lo a voluntat i sense restriccions.
2) El dret de ser generós amb el teu entorn social per poder distribuir còpies no modificades del freeware.
3) El dret de ser generós amb el teu context social per poder distribuir amb total permitivitat les teves pròpies còpies modificades de freeware.

Qualsevol software que no compleixi rigurosament alguna d'aquestes quatre regles, no es pot considerar programari lliure.

En segon lloc va donar una gran importància a deixar clara la diferència entre dos conceptes que molt sovint es tenen mal compresos (GNU i Linux) i que amb molta freqüència s'inclouen en un mateix sedàs.
GNU és més que una simple distribució de programari lliure, també és una idea que incorpora un codi ètic i una moral vers la "llibertat" dels usuaris de xarxes telemàtiques. GNU va ser impulsat pel mateix Richard Stallman durant la dècada dels 70. En un principi aquest terme comprenia tota una àmplia varietat de software (evidentment "liure" (és important entendre bé i amb profunditat aquest concepte)) que intentava formar tot un sistema operatiu. Però, el principal problema amb el que es va topar el moviment GNU va ser que el seu "Kernel", Hurd, era molt inestable durant els anys 90. Aquest fet va provocar que el sistema operatiu com a unitat, també ho fos.

A partir d'aquest punt és on apareix per primera vegada el terme "Linux". Linux no és res més que el "kernel" dissenyat íntegrament per Linus Torvalds. Aquest era molt més estable i en un principi també era privatiu. Posteriorment, Torvalds va accedir a unificar GNU amb el seu Kernel, creant així un sistema operatiu molt més estable, i lliure. Per tant, no podem referir-nos a Linux com la majoria de persones fa, referint-nos a la totalitat d'un SO. No. Els SO o les distribucions que coneixem de Linux només conten el seu nucli, de manera que és lògic i moralment correcte referir-nos a un SO o distribució de qualsevol SO lliure, com a "GNU/Linux".

Aquest parell de punts són els que millor representarien el contingut principal de la conferència, tot i que es van tractar altres temes, aspectes i matisos realment interessants, amb el toc humorístic i excèntric que caracteritza a Stallman.

Per més informació visiteu la web oficial de GNU.

Nosaltres hem de ser amos de la informació, el coneixement i de la divulgació gratuïta d'aquest, perquè entre tots podem detectar i corregir els errors que el mateix presenta.
Així doncs, a què espereu per passar-vos al ramat de "nyus"? Si no ho fem nosaltres, qui lluitarà per la nostra llibertat com com a cibernautes?

Imatge 1.0 - Logotip oficial del moviment GNU.

Noves adquisicions

Gràcies a la "mala" influència de'n Koroki i la Taki (:P) he caigut a la temptació irresistible del que aquí coneixem com a "kits de garaje" o en anglès "Anime model kits"... En aquesta entrada us faig un avanç del que en un futur no gaire llunyà (quan m'hagi arribat, l'hagi llimat, pintat, muntat i dissenyat i creat el suport) seran les 2 adquisicions que he fet aquest mes :D

La primera i més important és una figura de'n Kenshin (Hitokiri Battôsai) a les OVA's on se'ns narra la seva vida com a assassí (Ishinshishi) a càrrec de Kogoro Katsura, un dels tres pilars de la revolució contra el Shogun Yoshinobu Tokugawa, durant el Bakumatsu, per acabar cedint de nou tots els poders del govern a l'emperador. "SI MÁS ALLÁ DE MI PROPIA KATANA ENSANGRENTADA Y DE LA VIDA DE MIS VÍCTIMAS SE HALLA UNA NUEVA ERA, DONDE TODA LA GENTE PUEDA VIVIR EN PAZ, ENTONCES YO MATARÉ... MATARÉ... EN LUGAR DE LOS DIOSES. EN NOMBRE DE LA VENGANZA CELESTIAL". Amb aquestes paraules, Shinta (rebatejat amb el nom de Kenshin "cor d'espasa" pel seu mestre Seijuro Hiko) decideix abandonar la protecció i lliçons del seu mestre per posar al servei d'una nova era de "pau" les seves habilitats de Hiten mitsurugi, assassinant els últims reductes de persones i organitzacions militars proTokugawa (com els "Shinsengumi", també coneguts amb el nom de "Llops del feu de Mibu", o els Mimawarigumi). Aquesta nova era obtinguda amb la sang de molts innocents morts pels somnis utòpics d'alguns visionaris, va ser coneguda amb el nom de Meiji Jidai o "Era de la il·lustració". El seu emperador fou l'Emperador Meiji o "Emperador il·lustrat". Aquest període narra el fi del tradicionalisme japonès instigat pel govern i inicia l'expansió i modernització de les illes nipones vers la cultura occidental, conduint a la seva societat a una constant occidentalització que encara dura fins els nostres dies. Doncs bé, després de posar-vos una mica en context, us mostro ja d'una malaïda vegada una de les millors "figures" que mai he vist i que ara per fi, serà meva *u*:

Imatge 1.0 - Kit abans de ser llimat, enganxat i pintat.

Imatge 1.1 - Kit llimat, enganxat i pintat excepcionalment per professionals.

Nogensmenys important i en segon lloc, he comprat una de les criatures més adorables, tendres i carismàtiques que mai hagin existit a la història del manga. Es tracta de l'invencible "dinosauret" Gon. Aquest personatge va ser dissenyat per Masashi Tanaka en la seva obra que té com a títol el mateix nom, publicat per primera vagada l'any 1991 ara farà uns 18 anys aproximadament. Sé que després de veure les imatges o llegir els mangas tots tindrieu ganes de tenir-lo com a mascota però, com s'acostuma dir amb el nostre petit amic reptilià... Cap de nosaltres podria sobreviure el seu ritme! I és que nois, per descriure a en Gon... Sobren les paraules ^^ (els que heu ""llegit"" els mangas ja sabeu de què parlo :P) :

Imatge 2.0 - Kit sense pintar del kit núm. 1 de'n Gon.

Imatge 2.0 - Kit sense pintar del kit núm. 2 de'n Gon.

Imatge 2.0 - Ambdós kits llimats, enganxats i perfectament pintats dels dos models de'n Gon.

Actualitzaré el blog amb una entrada relacionada, quan els tingui a tots tres perfectament acabats. Estigueu atents tots aquells que tingueu curiositat! Arreveure ^^

P.D: Ja està actualitzada la nova llista de reproducció amb les dues cançons més votades la quinzena passada, i també he anotat elr esultat de la lluita de personatges 2. En breu actualitzaré ambdues votacions. No us oblideu de votar ;) !!!!!!!

Elive

Fa dies un amic d'un amic em va comentar que hi ha una nova distribució de linux (e live) que ha estat desenvolupada en gran part per un tiu de Barcelona. I com que sóc curiós de mena (no tant com d'altres que em conec cof, coff.. Johnny cof, cof... :P) li vaig demanar que me l'ensenyés. Relament crec que és una bona opció a tenir en compte per tots aquells amants de GNU. Com a gestor gràfic fa servir l'e17 (el qual desconeixia completament) que té un regust agradable al "leopard" de Mac. Haig de dir que com que encara no he arreglat el carregador del meu portàtil no he pogut probar-lo, però espero que el dilluns ja en tingui l'oportunitat. De moment el deixo a la llista de SO pendents de provar: debian, arch, e live, open solaris (ni de conya muajajajaja)...
Pels interessats, a continuació us deixo el link

P.D: La versió sense errors és de pago (sí, una merda, sobre tot vinguent d'una distribució més de linux) però la beta és gratuïta, així que no haurieu de tenir massa problemes per descarregàr-vos-la legalment, per la cara. A part, tot i ser una beta, és bastant estable.

Llistat de les votacions actualitzat!

Doncs això gent. Comença un nou quatrimestre, ja hem acabat exàmens, alguns estan/em molt contents, altres no estan/em tant contents... Però bé, suposo que cadascú té el que li toca, així que... Res de queixar-nos XD! I per començar amb bon peu us he actualitzat les votacions de la lluita de personatges i les 2 cançons que podreu escollir com a candidates per ser afegides a la llista de reproducció!
Espero anar actualitzant amb més freqüència el blog, amb continguts més frikis, geek, sobre gaming i per gamers i, perquè no se'ns morin totes les neurones, també posaré entrades d'interès cultural i científic ^^. Així doncs fins aviat!

P.D: Pels que més us avorriu, he afegit un link que us traduirà el blog a l'idioma pikachu. Trobareu un link a la columna de la dreta, just a baix de tot ;)

Resultat de les votacions

Doncs bé, us informo que la llista de reproduccions ha quedat actualitzada amb la incorporació de dues noves cançons que han estat les més votades (po no hi havia un empat entre dues?). Doncs sí, el segon lloc se'l disputaven dues cançons però per no obrir una altra votació única iexclusivament per aquest conflicte he optat per la dedocràcia d'una mà innocent (la meva). Per tant, les dues noves incorporacions són: "Through the fire and flames" de Dragonforce i "Boulevard of broken dreams" de Greenday.
El resultat sobre la lluita de personatges d'aquesta primera ronda ha estat per en Sonic de la saga de sega "Sonic the hengehog".

Dintre de poc actualitzaré les votacions amb noves cançons i nous personatges en aquesta "Lluita pel protagonisme i popularitat".