Qui deia que en aquest univers "res" podia sobrepassar la velocitat de la llum?

És per tots (o la majoria) conegut que a partir d'una senzilla demostració matemàtica deduïm que cap partícula pot sobrepassar (o ni tan sols assolir) la velocitat de la llum. Si es donés el cas, veuriem que l'energia necessària per accelerar qualsevol partícula (que no siguin els fotons perquè careixen de massa) es necessitarien quantitats d'energia absurdament inmenses i la massa d'aquesta partícula es faria infinita. És a dir, a mesura que una partícula amb massa (per infinitessimalment petita que sigui) s'accelera, acostant-se a la velocitat de la llum, per cada diferencial de la funció, observariem que a la representació gràfica la massa en funció de la velocitat, tendeix a infinit.

Molt bé, amb més o menys dificultats segons la nostra formació científica, tots hem acabat entenent les línies anteriors, oi?

Doncs sento molt decepcionar-vos però, hi ha una partícula (malaïdes excepcions teòriques que no entenen ni els científics que les van parir... Perdó; "enunciar"... ^^u) que precisament, de moment només té existència teòrica, escapa a aquesta llei. Amics, amigues; us presento a l'amor de la meva vida: el TAQUIÓ.

El taquió és, com molt bé ja debeu saber, una partícula que no només assoleix la velocitat de la llum sinó que la supera amb escreix. De debó us pensaveu que frases tan mítiques com "Teletranspórtame Scotty" o somnis utòpics de científics romàntics com "Viatjar a través del temps curvant l'espai-temps" formaven part única i exclusivament de la nostra col·lecció de ciència ficció? Doncs no, em presento davant vostre amb una proposta, suculenta per alguns i catalogada com una sobirana parida per altres: Voleu venir amb mi en un viatge a través de l'espai i el temps, contra qualsevol llei física universal? (Atenció!! En lletra petita, a l'extrem inferior esquerra del revers del contracte: A SOBRE D'UN FRISBEE?). Sí? Doncs només cal que continueu llegint! :D

Imaginem que la mokona blanca (a k és maca *-*) està jugant amb un frisbee amb una amiga seva (Oh, que curiós, una altra mokona! però aquesta és negra! A k és mona també? xD). Per casualitats d'aquelles de la vida, no es tracta d'un frisbee normal i corrent no, es tracta d'un frisbee format íntegrament per aquestes partícules tan peculiars, els taquions.

Doncs bé, en primer lloc, imaginem com la Mokona blanca, que té a la mà el frisbee, li llença aquest a la seva amigueta negra.

Com que els taquions van més ràpids que la llum, la mokona negra notaria que just en el mateix instant en que la mokona blanca tira el frisbee, aquest li arriba a ella mateixa però, per sorpresa seva, tot i saber que li ha arribat el frisbee perquè el nota, el palpa i el toca, veu que les seves mans estan buides! És a dir, que tot i que percep el frisbee amb les mans, aquest no es veu!

Picosegons més tard, la mokona negra veu com el frisbee li "apareix" a les mans i tot i tenir-lo i veure'l quiet, veu com un segon frisbee apareix i es desplaça a la velocitat de la llum (Què passa?! no sabieu que la mokona pot captar la matèria que es mou a la velocitat de la llum ¬¬? Tranquils, jo tampoc, m'ho acabo d'inventar per aquest experiment teòric xD) en direcció a la mokona blanca. Sí, sí, m'heu sentit bé, he dit cap a la mokona blanca. Així:

Ara tots deveu estar pensant ("però què cony li passa aquest tiu? Es deu xutar alguna amfetamina com a mínim") oi? Doncs no us altereu abans d'hora que com tot a la ciència, té una explicació:

El frisbee material s'ha desplaçat molt més ràpid que la llum i per tant tot i existir materialment, la seva imatge (que no és res més que el resultat dels rebots i col·lisions dels fotons sobre un cos, i que captem amb els ulls) encara falta una mica perquè es formi.

A continuació us proposo la següent reflexió per seguir endavant: Oi que si agafem com a referència la mokona negra, tot el que està més cap a la dreta és més proper a la mokona negra? Sí? Ok. Per tant, estareu d'acoord amb mi en que els fotons que han col·lisionat més tard amb el cos i que encara no han arribat als ulls de la mokona negra, són els que primer li arribaran als ulls d'aquesta, abans de que hi arribin els primers fotons que han col·lisionat, oi?

Això passa perquè en aquest cas, com que el taquió ha anat molt més ràpid que la llum, és fàcil entendre que és gairebé com si pels fotons, l'objecte s'hagués literalment teletransportat de la mokona blanca (punt A) a la mokona negra (punt B) i per tant les col·lisions dels fotons s'hauran produït en un dt=0 (diferencial de temps o porció infinitessimalment petita de temps, igual a zero) fet que explica que els fotons que ha col·lisionat teòricament i física "més tard", seran els primers en arribar als ulls de la mokona negra.

A efectes pràctics, i resumint, el que percebria la mokona negra és el següent:

1 - Percep amb el tacte un frisbee que encara no veu, a les seves mans.

2 - Veu com el frisbee apareix a les seves mans "visualment".

3 - Veu un "segon frisbee hologràfic" que es desplaça en sentit contrari a la trajectòria real seguida pel frisbee, és a dir, com si l'hagués llençat la mokona negra, direcció a la mokona blanca.

4 - Just abans que el "segon frisbee hologràfic" arribi a les mans de la mokona blanca, aquest espectre hologràfic desapareixerà degut a que retornarem a l'estat present dels fotons, és a dir, el moment en que el frisbee taquiònic material/físic s'ha "teletransportat" a les mans de la mokona negra.

Com diria Monegal: "Curiós, oi?" Doncs sí gent :D Aquest és un dels múltiples motius pel qual adoro tant la física i la ciència, (teòrica, especialment) ^^

Fins molt aviat!!!!

P.D: Dedico aquestes línies a la Ran, com agraïment per fer unes vinyetes/colaix tan pedagògiques, explicatives i... Adorables, amb les mokonas :D